Mostrando entradas con la etiqueta El riu. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta El riu. Mostrar todas las entradas

lunes, 12 de junio de 2017

El ritual d'acomiadament dels vikings

El ritual d'acomiadament dels vikings

La mort sempre ha estat un moment de crisi per a les persones tristes, d'aquí que estigui envoltada de tabús. La vida familiar ha de ser reorganitzada i, per superar aquesta situació, les persones recorren a rituals. Les cerimònies eren ritus de transició en què es pretenia donar pau al difunt en la nova vida i, alhora, consolar els parents afligits per continuar amb les seves vides. Si el mort no era enterrat correctament o no se li proveïen de mitjans per a l'altra vida, era possible que no arribés a trobar la pau en el més enllà. La persona morta podria visitar als seus parents vius com un fantasma per turmentar. Era una visió horrorosa i ominosa, que s'interpretava com un senyal que més membres de la família moririen. El mort havia de tornar a morir; es podia travessar el cadàver amb una estaca, o se li tallava el cap perquè el difunt no trobés el camí de tornada al món dels vius. Els víkings solien incinerar als seus morts en vaixells funeraris. Els rituals que van tenir lloc a terra han permès als arqueòlegs estudiar les diverses tradicions escandinaves de l'època del que sun vaixell o en un vaixell de pedra, i se'ls solia deixar ofrenes segons l'estatus i la professió del difunt, entre les que podia incloure el sacrifici d'esclaus.


La meva opinió personal sobre aquesta tradició és que és  molt curiosa, encara que ja la vaig veure en una pel-lícula hem sorpren ja que és molt diferent a la nostra tradició.

El riu de Rummer Goggen

El riu de Rumer Godden



Portada de El riu
A l'Índia de l'Imperi Britànic, Harriet, una nena anglesa, viu una idíl·lica infantesa entre els seus germans, l'exuberància d'un jardí ple de flors i el transcórrer d'un riu en el seu viatge cap a Bengal. No obstant això, Harriet no podrà evitar que el pas del temps converteixi el seu preciós univers en alguna cosa diferent, menys amable i que ella no aconsegueix comprendre. Tal com no podria evitar que el riu flueixi, tampoc es pot evitar fer-se gran i tot el que això comporta. El riu és el preciós homenatge que la novel·lista britànica Rumer Godden fa a l'Índia i al seu pròpia infància. El gran director Jean Renoir va convertir aquesta novel·la en unaexquisita pel·lícula de la qual Martin Scorsese ha dit que és una de les més belles de la història del cinema.


La seva millor virtut és que és un llibre que dóna el que promet: la narració d'una sèrie d'experiències i sentiments amb els que és inevitable identificar-se. I el seu major defecte és que la seva narració sembla poc treballada, gens polida, com si no hagués sofert cap revisió. Si en acabar de llegir la novel·la llegim el prefaci del seu mateix autor sabrem que més o menys efectivament és així, allà ens confessa que aquest llibre no es va gestar a partir d'una idea que va madurar en el seu cervell, sinó que li va sortir de dins i que ho va plasmar tal qual. I es nota una mica desordenat, caòtic i maldestre.




Webgrafía

Casadellibro.com